Un museo urbano efímero. La acción urbana artística como recurso de investigación a/r/tográfica para indagar sobre la imagen abstracta de la ciudad

Abstract

Este estudio surge con la intención de descubrir y destacar las cualidades estéticas de la ciudad a través de la performance, con la fotografía como registro y evidencia. Con esta propuesta no pretendemos remarcar los valores de los entornos que son entendidos habitualmente como lugares bellos o atractivos. Estos cánones de carácter tradicional podemos relacionarlos con la mirada urbana que ofrecen las imágenes de postal, que desde nuestro punto de vista no hacen más que expandir clichés estereotipados sobre nuestros entornos habitados. Por ello, vamos a defender que existe un elevado potencial estético en nuestros barrios más periféricos, tanto en lo territorial y conceptual, que puede ser aprovechado para enriquecer la mirada de sus habitantes y la relación con los lugares que habitan de manera cotidiana. Un potencial que, a priori, pasaría desapercibido a una mirada poco atenta o despreocupada, sobre todo en este momento contemporáneo marcado por la velocidad, la hiperestimulación y la sobredigestión visual. Consideramos que la ciudad, por sí misma, resulta evocadora, inspiradora, provocativa, lúdica y, por tanto, altamente interesante y educativa. Queremos aquí conocer y reconocer más y mejor nuestras ciudades mientras dinamizamos y revolucionamos nuestros lugares habitados a través de la creación artística. Presentamos aquí los resultados de un proyecto artístico, investigador y educativo que busca dar forma a un museo efímero que se dispersa por toda la ciudad con la intención última de reconocer sus paisajes aprovechando el potencial transformador del arte y la creación visual. Para ello aprovecharemos las similitudes visuales aparecidas entre una serie de obras de arte abstracto y ciertos detalles de la ciudad. Las acciones llevadas a cabo se enriquecen con la teoría de la performance artístico-urbana para revelar los hallazgos visuales que, como resultados didácticos, fueron obtenidos por estudiantes universitarios de educación artística en la facultad de Ciencias de la Educación de Granada bajo una metodología a/r/tográfica y visual. El proyecto de educación artística, basado en la interpretación creativa del arte abstracto, nos ofreció la oportunidad de explorar la imagen urbana desde múltiples posibilidades reinterpretativas. La experiencia educativa consistió en reconocer diversas obras abstractas para interpretarlas en la ciudad, consiguiendo esta traducción con la fotografía como medio habitual en nuestros hábitos digitales contemporáneos. De esta manera, quienes participamos en las experiencias hicimos uso de una nueva forma de fotografía urbana y arquitectónica que apostó por la abstracción visual como estrategia representativa, obligándonos a mirar la ciudad de una manera distinta. Se ofreció así una nueva vía para la indagación poética de la realidad, buscando transformar nuestros hábitos y rutinas cotidianas con la creación y reflexión visual y fotográfica (Figura 2). Desde este enfoque a/r/tográfico, la acción artística, investigadora y educativa se culmina con la apropiación de las conexiones visuales encontradas por el estudiantado universitario entre lo urbano y la abstracción artística. Cada relación nos lleva a un punto de la ciudad para acabar transformándolo en una de las salas de nuestro museo instantáneo. Las series de obras de arte de las que partimos, con Kline, Pollock o Malévich como figuras destacadas, fueron cotejadas con cada entorno urbano y arquitectónico en el que fueron reflejadas mediante la colocación de la obra de referencia en ese mismo lugar. De ahí que logremos establecer cincuenta y ocho situaciones concretas repartidas por distintos barrios de Granada, del centro histórico a las periferias, que hicieron que numerosas personas se convirtieran en espectadoras espontáneas de los procesos performativos. Por otro lado, gran cantidad de la población pudo acceder a sus resultados gracias a la instalación de unos códigos QR en cada uno de estos lugares, sirviendo como enlace a informaciones referidas a la obra de arte que había originado toda la intervención espacial. Estos procesos de ida y vuelta de las artes a la ciudad para, desde allí, volver a lo artístico demostraron la vigencia creativa y recursiva, la actualidad plástica y la influencia que en las culturas urbanas actuales ha ejercido un movimiento clave para el arte moderno que fue desarrollado desde mediados del siglo XX. Este museo efímero nos permitió recorrer la ciudad de una manera activa y con una mirada renovada. De hecho, nos sigue invitando a ello incluso una vez culminadas las experiencias que lo generaron

Aquest estudi neix amb la intenció d'evidenciar i redescobrir les qualitats estètiques de les formes urbanes mitjançant la performance i la fotografia. Amb aquesta proposta pretenem destacar els valors de l’entorn entesos genèricament com a bonics, segons els models urbans tradicionals o convencionals, relacionats amb la fotografia de postals que amplien tòpics estereotipats de la ciutat. Defensarem la idea que hi ha una potencial elevació estètica en determinades zones dels nostres districtes més perifèrics (en l'àmbit territorial i conceptual). Un potencial que, a priori, passaria desapercebut a una mirada poc atenta o despreocupada, encara més en aquest moment marcat per la velocitat, la hiperestimulació i la sobre digestió visual. Considerem que la ciutat, en ella mateixa, resulta evocadora, inspiradora, provocativa, lúdica i, per tant, altament interessant i educativa. Volem aquí i ara conèixer més i millor les nostres ciutats mentre dinamitzem i revolucionem els nostres hàbits quotidians mitjançant la creació artística. Presentem aquí els resultats d'un projecte artístic i investigador que busca donar forma a un museu efímer dispers per tota la ciutat amb la intenció última de reconèixer els seus paisatges mitjançant el potencial transformador de l'art i la creació visual. Per això col·locarem una sèrie d'obres d'art abstracte en correlació amb fragments urbans específics. Cada una de les accions realitzades es fonamenta en la teoria de la performance artístico-urbana, que revela les trobades visuals d'una pràctica docent. Persegueix així extrapolar els resultats obtinguts en el marc d'una assignatura d'educació artística de la facultat de Ciències de l'Educació de Granada des d'una perspectiva metodològica a/r/togràfica i visual. Aquest projecte d'educació artística basat en la interpretació creativa de l'art abstracte va donar peu a explorar la imatge urbana des de múltiples possibilitats de reinterpretació. L'experiència educativa consisteix a reconèixer diversos objectes abstractes per interpretar-los a la ciutat, aconseguint aquesta traducció amb la fotografia com a mitjà habitual en els nostres hàbits digitals contemporanis. D'aquesta manera, els qui vam participar en les experiències vam fer ús d'una nova forma de fotografia urbana i arquitectònica que va apostar per a l'abstracció visual com a estratègia representativa, obligant-nos a mirar la ciutat d'una manera diferent. Es va oferir una nova via per a la investigació poètica de la realitat, buscant transformar els nostres hàbits i rutines quotidianes amb la creació i reflexió visual i fotogràfica (Figura 2). Des d'un enfocament a/r/tográfic, l'acció artística, investigadora i educativa culmina en l'apropiació de les connexions visuals trobades per l'estudiant universitari entre l'urbanisme i l'abstracció artística. Cada relació ens porta a un punt de la ciutat per acabar transformant-lo en una de les sales del nostre museu instantani. La sèrie d'obres d'art de les que partim, amb Kline, Pollock o Malévich com a figures destacades, van ser confrontades amb cada entorn urbà i arquitectònic en el qual van ser reflectides mitjançant la col·locació de l'obra de referència en aquest mateix lloc. D'aquí que aconseguim establir cinquanta-vuit situacions concretes distribuïdes per diferents barris de Granada, del centre històric a les perifèries, que provocaren que moltes persones es convertissin en espectadors espontanis dels processos performatius. Per altra banda, gran quantitat de població va poder accedir als seus resultats gràcies a la instal·lació d'uns codis QR en cada un d'aquests llocs, servint com a enllaç a les informacions referides a l'obra d'art que havia originat tota la intervenció espacial. Aquests processos d'anada i tornada de les arts a la ciutat per, des d'allà, tornar al fet artístic van demostrar la vigència creativa i recursiva, l'actualitat plàstica i la influència que en les cultures urbanes actuals ha exercit un moviment clau per a l'art modern que ha estat desenvolupat des de mitjan segle XX. Aquest museu efímer ens permet recórrer la ciutat d'una manera activa i amb una mirada renovada. De fet, ens continua convidant a fer-ho fins i tot una vegada culminades les experiències que el van generar, havent transformat el nostre imaginari urbà des d'una perspectiva artística i metafòrica

This study emerges with the intention of highlighting and rediscovering the aesthetic qualities of urban forms through performance and photography. With this proposal, we do not aim to emphasize the values of environments understood generically as beautiful, according to traditional or conventional urban models, which are associated with postcard photography that perpetuates stereotypical clichés of the city. We will defend the idea that there is a high aesthetic potential in certain places within our more peripheral neighborhoods (both territorially and conceptually). A potential that, at first glance, would go unnoticed by a less attentive or unconcerned gaze, even more so in this moment marked by speed, overstimulation and visual overconsumption. We believe that the city, in itself, is evocative, inspiring, provocative, playful and therefore highly interesting and educational. Here, we want to get to know our cities more and better, while we energize and revolutionize our daily habits through artistic creation. We present here the results of an artistic and research project that aims to shape a temporary museum scattered throughout the city, with the ultimate intention of recognizing its landscapes through the transformative potential of art and visual creation. For this purpose, we will place a series of abstract artworks in correlation with specific urban fragments. Each of the actions taken is based on the theory of artistic-urban performance, which reveals the visual findings of a teaching practice. It seeks to extrapolate the results obtained within the framework of an art education subject at the Faculty of Education Sciences in Granada, from an a/r/tographic and visual methodological perspective. This art education project, based on the creative interpretation of abstract art, led to the exploration of the urban image from multiple reinterpretative possibilities. The educational experience consisted of recognizing various abstract works and interpreting them in the city, achieving this translation through photography, which has become a common medium in our contemporary digital habits. In this way, those of us who participated in the experiences utilized a new form of urban and architectural photography that embraced visual abstraction as a representational strategy, forcing us to look at the city in a different way. It offered a new path for poetic exploration of reality, seeking to transform our daily habits and routines through visual and photographic creation and reflection (Figure 2). From this a/r/tographical approach, the artistic, research, and educational actions culminates in the appropriation of the visual connections found by university students between the urban and artistic abstraction. Each relationship leads us to a point in the city, ultimately transforming it into one of the rooms of our instant museum. The series of artworks we started with, featuring prominent creators like Kline, Pollock, or Malevich, were juxtaposed with each urban and architectural environment where they were reflected by placing the reference work in the same location. As a result, we established fifty-eight specific situations spread across different neighborhoods of Granada, from the historic center to the outskirts, which made numerous people spontaneous spectators of the performative processes. On the other hand, a large portion of the population was able to access the results through the installation of QR codes in each of these locations, serving as links to information related to the artwork that had sparked the entire spatial intervention. These back-and-forth processes from the arts to the city, and back to the artistic realm, demonstrated the creative and recursive validity, the artistic relevance, and the influence that a key movement in modern art, developed since the mid-20th century, has had on contemporary urban cultures. This ephemeral museum allowed us to explore the city in an active way with a renewed perspective. In fact, it continues to invite us to do so even after the experiences that generated it have concluded, having transformed our urban imagination from an artistic and metaphorical standpoint.

This study emerges with the intention of highlighting and rediscovering the aesthetic qualities of urban forms through performance and photography. With this proposal, we do not aim to emphasize the values of environments understood generically as beautiful, according to traditional or conventional urban models, which are associated with postcard photography that perpetuates stereotypical clichés of the city. We will defend the idea that there is a high aesthetic potential in certain places within our more peripheral neighborhoods (both territorially and conceptually). A potential that, at first glance, would go unnoticed by a less attentive or unconcerned gaze, even more so in this moment marked by speed, overstimulation and visual overconsumption. We believe that the city, in itself, is evocative, inspiring, provocative, playful and therefore highly interesting and educational. Here, we want to get to know our cities more and better, while we energize and revolutionize our daily habits through artistic creation. We present here the results of an artistic and research project that aims to shape a temporary museum scattered throughout the city, with the ultimate intention of recognizing its landscapes through the transformative potential of art and visual creation. For this purpose, we will place a series of abstract artworks in correlation with specific urban fragments. Each of the actions taken is based on the theory of artistic-urban performance, which reveals the visual findings of a teaching practice. It seeks to extrapolate the results obtained within the framework of an art education subject at the Faculty of Education Sciences in Granada, from an a/r/tographic and visual methodological perspective. This art education project, based on the creative interpretation of abstract art, led to the exploration of the urban image from multiple reinterpretative possibilities. The educational experience consisted of recognizing various abstract works and interpreting them in the city, achieving this translation through photography, which has become a common medium in our contemporary digital habits. In this way, those of us who participated in the experiences utilized a new form of urban and architectural photography that embraced visual abstraction as a representational strategy, forcing us to look at the city in a different way. It offered a new path for poetic exploration of reality, seeking to transform our daily habits and routines through visual and photographic creation and reflection (Figure 2). From this a/r/tographical approach, the artistic, research, and educational actions culminates in the appropriation of the visual connections found by university students between the urban and artistic abstraction. Each relationship leads us to a point in the city, ultimately transforming it into one of the rooms of our instant museum. The series of artworks we started with, featuring prominent creators like Kline, Pollock, or Malevich, were juxtaposed with each urban and architectural environment where they were reflected by placing the reference work in the same location. As a result, we established fifty-eight specific situations spread across different neighborhoods of Granada, from the historic center to the outskirts, which made numerous people spontaneous spectators of the performative processes. On the other hand, a large portion of the population was able to access the results through the installation of QR codes in each of these locations, serving as links to information related to the artwork that had sparked the entire spatial intervention. These back-and-forth processes from the arts to the city, and back to the artistic realm, demonstrated the creative and recursive validity, the artistic relevance, and the influence that a key movement in modern art, developed since the mid-20th century, has had on contemporary urban cultures. This ephemeral museum allowed us to explore the city in an active way with a renewed perspective. In fact, it continues to invite us to do so even after the experiences that generated it have concluded, having transformed our urban imagination from an artistic and metaphorical standpoint.