Impact of optimism versus pessimism on life satisfaction in university students
Metadatos
Mostrar el registro completo del ítemEditorial
Universitat Autònoma de Barcelona
Materia
Disposition Life satisfaction Optimism Pessimism University students disposició Estudiants universitaris Optimisme Satisfacció vital
Fecha
2023-07-12Referencia bibliográfica
Gavín-Chocano, Ó., García-Martínez, I., & Molero, D. (2023). Impact of optimism versus pessimism on life satisfaction in university students. Educar, 59(2), 473-488.[https://doi.org/10.5565/rev/educar.1677]
Resumen
Being optimistic or pessimistic is a form of intuitive, premonitory thinking that is conditioned
by one’s personal experience. Some authors consider this attitude to be a subjective
construction relating to expectations generated, motivation and effort. Others authors
consider it to be a personality trait linked to life satisfaction and adaptive response to
context. For this study, 561 university students participated, with an average age of 20.31
years (±3.46). The instruments used were the Life Orientation Test (LOT-R) and the
Satisfaction with Life Scale (SWLS). The aim of the study was to determine the structure
of the LOT-R instrument, since many studies have questioned its unidimensional or twodimensional
structure, which compromises the instrument’s validity. Subsequently, it was
related to the SWLS through a Structural Equation Model. The results showed that the
two-dimensional model (optimism and pessimism) was the most appropriate (χ²/df = 4.36;
RMSEA=.072; SRMR=.044; GFI=.960; CFI=.979). Subsequently, the results described
above were related to the Life Satisfaction variable, which reinforced the theoretical model
proposed. Findings corroborated the double dimensionality of the LOT-R instrument,
with a positive relationship between optimism and life satisfaction, and a negative relationship
between pessimism and life satisfaction. Ser optimista o pessimista és una forma de pensament intuïtiu, premonitori i condicionat
per la mateixa experiència. Diferents autors consideren aquest posicionament una construcció
subjectiva relacionada amb les expectatives generades, la motivació i l’esforç. Altres
autors, però, el consideren un tret de personalitat lligat a la satisfacció amb la vida i la resposta
adaptativa al context. En aquest estudi van participar 561 estudiants universitaris,
amb una edat mitjana de 20,31 anys (± 3,46). Els instruments utilitzats van ser: LOT-R i
SWLS. L’objectiu d’aquest estudi va ser determinar l’estructura de l’instrument LOT-R, ja
que molts estudis n’han qüestionat l’estructura unidimensional o bidimensional, cosa que
compromet la validesa de l’instrument. Posteriorment, es va relacionar amb l’escala
SWLS mitjançant un model d’equacions estructurals. Els resultats van mostrar que el
model bidimensional (optimisme i pessimisme) va ser el més adequat (χ²/gl = 4,36;
RMSEA = ,072; SRMR = ,044; GFI = ,960; CFI = ,979). Posteriorment, els resultats
descrits anteriorment es van relacionar amb la variable Satisfacció amb la Vida, cosa que va
reforçar el model teòric proposat. Les troballes van corroborar la doble dimensionalitat de
l’instrument LOT-R, amb una relació positiva entre l’optimisme i la satisfacció amb la vida
i una relació negativa entre el pessimisme i la satisfacció amb la vida. Ser optimista o pesimista es una forma de pensamiento intuitivo, premonitorio y condicionado
por la propia experiencia. Diferentes autores consideran este posicionamiento una
construcción subjetiva relacionada con las expectativas generadas, la motivación y el esfuerzo.
Otros autores, sin embargo, lo consideran un rasgo de personalidad ligado a la satisfacción
con la vida y la respuesta adaptativa al contexto. En este estudio participaron 561 estudiantes
universitarios, con una edad promedio de 20,31 años (± 3,46). Los instrumentos utilizados
fueron: LOT-R y SWLS. El objetivo de este estudio fue determinar la estructura del
instrumento LOT-R, ya que muchos estudios han cuestionado su estructura unidimensional
o bidimensional, lo que compromete la validez del instrumento. Posteriormente,
se relacionó con la escala SWLS a través de un modelo de ecuaciones estructurales. Los
resultados mostraron que el modelo bidimensional (optimismo y pesimismo) fue el más
adecuado (χ²/gl = 4,36; RMSEA = ,072; SRMR = ,044; GFI = ,960; CFI = ,979). Posteriormente,
los resultados descritos anteriormente se relacionaron con la variable Satisfacción
con la Vida, lo que reforzó el modelo teórico propuesto. Los hallazgos corroboraron la
doble dimensionalidad del instrumento LOT-R, con una relación positiva entre el optimismo
y la satisfacción con la vida, y una relación negativa entre el pesimismo y la satisfacción
con la vida.