Wolf (dis)protection in Spain: exceptions to the rules in the Bern convention and in the habitats directive as a conservation and management tool

Abstract

The announcement that Spain will ban wolf hunting throughtout its territory has been the trigger to reopen the debate on the wolf and its conservation and management status. In Europe, the unexpected success of wolf conservation policies has led to the wolf being considered a pest and a species detrimental to agriculture and livestock farming. This perception of large carnivores is present in and inspires the reservations and exceptions to the rules of the Bern Convention on the Conservation of European Wildlife and those of the Habitats Directive of the European Union, which provide for different protection statuses and management regimes. Exceptions to these rules allow some states to prohibit wolf hunting and others to allow it in order to avoid escalating conflicts with humans. Although this "biodiversity rule of law" guarantees legal protection of the wolf, in practice it has been revealed that legal fragmentation and a serious lack of enforcement threaten the wolf. A study of the application of these exceptions in Spain and the case law of the Spanish courts and the Court of Justice of the European Union suggests that the legalisation of hunting cannot serve to remedy this compliance deficit when there are alternatives. These may include criminal or administrative prosecution of their violation.

El anuncio realizado por el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico de que España iba a prohibir la caza del lobo en todo su territorio ha sido el detonante para reabrir el debate sobre el lobo y su estado de conservación y gestión. En Europa, el inesperado éxito de las políticas de conservación del lobo ha hecho que sea considerado como una plaga o una especie perjudicial para la agricultura y la ganadería. Esta percepción de los depredadores está presente e inspira las reservas y excepciones a las reglas del Convenio de Berna relativo a la conservación de la vida silvestre y del medio natural en Europa y en la Directiva Hábitats de la Unión Europea que prevén distintos estados de protección y regímenes de gestión. Las excepciones a sus reglas permiten que algunos Estados prohíban la caza del lobo y que otros la permitan con el objetivo de evitar una escalada de los conflictos con el hombre. Aunque el ‘estado de derecho de la biodiversidad’ que componen estos instrumentos internacionales junto con las normas nacionales, garantiza al lobo una protección legal, en la práctica se ha puesto de manifiesto un grave déficit de cumplimiento que es una de las mayores amenazas para el lobo. El estudio de la aplicación de estas excepciones en España y de la jurisprudencia de los tribunales españoles y del Tribunal de Justicia de la Unión Europea, apuntan a que la legalización de la caza no puede servir para subsanar este déficit de cumplimiento cuando hay alternativas. Entre estas se encuentran la persecución penal o administrativa de la violación de las normas de protección.

L'anunci realitzat pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic que Espanya anava a prohibir la caça de el llop en tot el seu territori ha estat el detonant per reobrir el debat sobre el llop i el seu estat de conservació i gestió. A Europa, l'inesperat èxit de les polítiques de conservació de el llop ha fet que sigui considerat com una plaga o una espècie perjudicial per a l'agricultura i la ramaderia. Aquesta percepció dels depredadors és present i inspira les reserves i excepcions a les regles de l'Conveni de Berna relatiu a la conservació de la vida silvestre i de el medi natural a Europa ia la Directiva Hàbitats de la Unió Europea que preveuen diferents estats de protecció i règims de gestió. Les excepcions a les seves regles permeten que alguns Estats prohibeixin la caça de el llop i que altres la permetin amb l'objectiu d'evitar una escalada dels conflictes amb l'home. Tot i que el 'estat de dret de la biodiversitat' que componen aquests instruments internacionals juntament amb les normes nacionals, garanteix a el llop una protecció legal, en la pràctica s'ha posat de manifest un greu dèficit de compliment que és una de les majors amenaces per al llop. L'estudi de l'aplicació d'aquestes excepcions a Espanya i de la jurisprudència dels tribunals espanyols i de el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, apunten que la legalització de la caça no pot servir per esmenar aquest dèficit de compliment quan hi ha alternatives. Entre aquestes es troben la persecució penal o administrativa de la violació de les normes de protecció.