Wolf (dis)protection in Spain: exceptions to the rules in the Bern convention and in the habitats directive as a conservation and management tool
Metadata
Show full item recordEditorial
Universitat Rovira i Virgili
Materia
Bern Convention European Union Habitats Directive Exceptions Reservations Wolves Convenio de Berna Unión Europea Directiva Hábitats Excepciones Reservas Caza ilegal Crimen ambiental Lobos Conveni de Berna Unió Europea Directiva Hàbitats Excepcions Reserves Caça il·legal Crim ambiental Llops
Date
2021Referencia bibliográfica
del Castillo, T. F. (2021). Wolf (Dis) Protection in Spain: Exceptions to the Rules in the Bern Convention and in The Habitats Directive as a Conservation and Management Tool. Revista Catalana de Dret Ambiental, 12(1). [https://doi.org/10.17345/rcda3090]
Sponsorship
Norges Forskningsråd 289285Abstract
The announcement that Spain will ban wolf hunting throughtout its
territory has been the trigger to reopen the debate on the wolf and its conservation and
management status. In Europe, the unexpected success of wolf conservation policies
has led to the wolf being considered a pest and a species detrimental to agriculture
and livestock farming. This perception of large carnivores is present in and inspires the
reservations and exceptions to the rules of the Bern Convention on the Conservation
of European Wildlife and those of the Habitats Directive of the European Union, which
provide for different protection statuses and management regimes. Exceptions to
these rules allow some states to prohibit wolf hunting and others to allow it in order to
avoid escalating conflicts with humans. Although this "biodiversity rule of law" guarantees legal protection of the wolf, in practice it has been revealed that legal
fragmentation and a serious lack of enforcement threaten the wolf. A study of the
application of these exceptions in Spain and the case law of the Spanish courts and
the Court of Justice of the European Union suggests that the legalisation of hunting
cannot serve to remedy this compliance deficit when there are alternatives. These may
include criminal or administrative prosecution of their violation. El anuncio realizado por el Ministerio de Transición Ecológica y Reto
Demográfico de que España iba a prohibir la caza del lobo en todo su territorio ha sido
el detonante para reabrir el debate sobre el lobo y su estado de conservación y
gestión. En Europa, el inesperado éxito de las políticas de conservación del lobo ha
hecho que sea considerado como una plaga o una especie perjudicial para la
agricultura y la ganadería. Esta percepción de los depredadores está presente e
inspira las reservas y excepciones a las reglas del Convenio de Berna relativo a la
conservación de la vida silvestre y del medio natural en Europa y en la Directiva
Hábitats de la Unión Europea que prevén distintos estados de protección y regímenes
de gestión. Las excepciones a sus reglas permiten que algunos Estados prohíban la
caza del lobo y que otros la permitan con el objetivo de evitar una escalada de los
conflictos con el hombre. Aunque el ‘estado de derecho de la biodiversidad’ que
componen estos instrumentos internacionales junto con las normas nacionales,
garantiza al lobo una protección legal, en la práctica se ha puesto de manifiesto un
grave déficit de cumplimiento que es una de las mayores amenazas para el lobo. El
estudio de la aplicación de estas excepciones en España y de la jurisprudencia de los
tribunales españoles y del Tribunal de Justicia de la Unión Europea, apuntan a que la
legalización de la caza no puede servir para subsanar este déficit de cumplimiento
cuando hay alternativas. Entre estas se encuentran la persecución penal o
administrativa de la violación de las normas de protección. L'anunci realitzat pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic que
Espanya anava a prohibir la caça de el llop en tot el seu territori ha estat el detonant
per reobrir el debat sobre el llop i el seu estat de conservació i gestió. A Europa,
l'inesperat èxit de les polítiques de conservació de el llop ha fet que sigui considerat
com una plaga o una espècie perjudicial per a l'agricultura i la ramaderia. Aquesta
percepció dels depredadors és present i inspira les reserves i excepcions a les regles
de l'Conveni de Berna relatiu a la conservació de la vida silvestre i de el medi natural
a Europa ia la Directiva Hàbitats de la Unió Europea que preveuen diferents estats de
protecció i règims de gestió. Les excepcions a les seves regles permeten que alguns
Estats prohibeixin la caça de el llop i que altres la permetin amb l'objectiu d'evitar una
escalada dels conflictes amb l'home. Tot i que el 'estat de dret de la biodiversitat' que
componen aquests instruments internacionals juntament amb les normes nacionals,
garanteix a el llop una protecció legal, en la pràctica s'ha posat de manifest un greu
dèficit de compliment que és una de les majors amenaces per al llop. L'estudi de
l'aplicació d'aquestes excepcions a Espanya i de la jurisprudència dels tribunals
espanyols i de el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, apunten que la legalització
de la caça no pot servir per esmenar aquest dèficit de compliment quan hi ha
alternatives. Entre aquestes es troben la persecució penal o administrativa de la
violació de les normes de protecció.