La neurociencia en el ámbito educativo. Análisis de la producción científica y copalabras del término neuroeducación
Metadatos
Afficher la notice complèteAuteur
Dúo Terrón, PabloEditorial
Universidad de Barcelona
Materia
Neurociencia Neuroeducación Educación Neurociència Neuroeducació Educació Neuroscience Neuroeducation Education SciMAT
Date
2024-02-15Referencia bibliográfica
Dúo-Terrón P. (2024). La neurociencia en el ámbito educativo. Análisis de la producción científica y copalabras del término neuroeducación. JONED. Journal of Neuroeducation, 4(2): 46-65. Doi: 10.1344/joned.v4i1.42417
Résumé
Entender cómo funciona el cerebro de los estudiantes a través de la neurociencia
repercute en campos como el aprendizaje, la memoria, la emoción o la resolución
de problemas en el ámbito educativo y se le denomina neuroeducación. El
objetivo de esta investigación ha sido analizar la evolución científica de términos
y palabras clave sobre neuroeducación desde el año 2000 hasta 2022 en tres
periodos de tiempo; además de conocer la producción científica de manuscritos,
los documentos y autores más relevantes. El método de estudio empleado fue de
carácter bibliométrico con un análisis del desarrollo en la literatura científica y la
base de datos utilizada ha sido Web of Science (WoS). Se usaron los programas
WoS y SciMAT para extraer y analizar los datos mediante un total de 1638 manuscritos.
Los resultados del estudio muestran que en los periodos estudiados
sobre neurociencia en educación los términos más relevantes en las investigaciones
han sufrido cambios con el paso del tiempo, pero con una relación de
temas emergentes como “colegio”, “habilidad”, “conocimiento” o “motivación”.
Finalmente, se llevó a cabo una discusión de los resultados que pueden servir
de punto de inflexión para futuras líneas de investigación en el campo educativo
sobre neuroeducación. Entendre com funciona el cervell dels estudiants a través de la neurociència repercuteix en camps com l’aprenentatge, la memòria, l’emoció o la resolució de
problemes en l’àmbit educatiu i se’l denomina neuroeducació. L’objectiu d’aquesta
investigació ha estat analitzar l’evolució científica de termes i paraules clau sobre
neuroeducació des de l’any 2000 fins al 2022 en tres períodes de temps; a més,
conèixer la producció científica de manuscrits, els documents i els autors més
rellevants. El mètode d’estudi emprat va ser de caràcter bibliomètric amb una
anàlisi del desenvolupament a la literatura científica i la base de dades utilitzada
ha estat Web of Science (WoS). Es van fer servir els programes WoS i SciMAT
per extreure i analitzar les dades mitjançant un total de 1638 manuscrits. Els
resultats de l’estudi mostren com en els períodes estudiats sobre neurociència en educació els termes més rellevants a les investigacions han patit canvis amb
el pas del temps, però amb una relació de temes emergents com “col·legi”, “habilitat”, “coneixement” o “motivació”. Finalment, es va dur a terme una discussió
dels resultats, que poden servir de punt d’inflexió per a futures línies de recerca al
camp educatiu sobre neuroeducació. Understanding how students’ brains work through neuroscience has an impact on
fields such as learning, memory, emotion or problem solving in the field of education and is known as neuroeducation. The aim of this research has been to analyse
the scientific evolution of terms and keywords on neuroeducation from 2000 to
2022 in three periods of time, as well as to know the scientific production of manuscripts, the most relevant documents and authors. The study method used was
bibliometric with an analysis of the development of the scientific literature and the
database used was Web of Science (WoS). The WoS and SciMAT programmes
were used to extract and analyse data from a total of 1638 manuscripts. The results of the study show how in the periods studied on neuroscience in education
the most relevant terms in research have undergone changes over time, but with
a relation of emerging themes such as “school”, “ability”, “knowledge” or “motivation”. Finally, a discussion of the results was carried out, which can serve as a turning point for future lines of research in the field of neuroeducation in education.