Intra-acting van der Tuin's new materialisms with Barad's agential realism

Abstract

The paper will discuss the theory of Iris van der Tuin’s New Materialism together with Karen Barad’s Agential Realism. The purpose of this approach is to find differing practices that help to construct a turn to what is considered a relational ontology in which ethics, epistemology, ontology and methodology merged into each other. This new paradigm is a transversal approach that generates genealogies of minoritarian philosophies and feminist theories in order to approach matter as a dynamic, agentive and relational entanglement in which human and non-human practices intra-act equally. As a result, a different point of departure is produced in order to generate knowledge, since instead of thinking through separate entities, new materialism and agential realism depart from the relations of those entities understanding them as dynamic processes. Apart from an active approach to mat-ter, these theories are framed under an affirmative approach to theory making, queering the traditional sense of linearity and moving away from dichotomical binaries.

Aquest article proposa una discussió sobre la teoria del nou materialisme entès per Iris van der Tuin conjuntament amb la teoria del realisme agencial de Karen Barad. L’objectiu principal d’aquest enfocament és trobar pràctiques diferencials que ajudin a construir un gir cap al que s’anomena ontologia relacional, en la qual ètica, epistemologia, ontologia i metodologia s’entenen com a inseparables. Aquest nou paradigma transversal genera genealogies de filosofies minoritàries i teories feministes per entendre la matèria com un entrellaçament dinàmic, agencial i relacional on pràctiques humanes i no humanes intraaccionen d’una manera igualitària. Així doncs, el nou materialisme i el realisme agencial produeixen un punt de partida diferent per generar coneixement que, en lloc de pensar a través d’entitats clarament diferenciades, parteixen d’aquestes relacions com a processos dinàmics inseparables. A més d’oferir un acostament a la matèria com a agent actiu, aquestes teories s’emparen en un enfocament afirmatiu del procés de construcció teòrica, alteren la noció clàssica de linealitat i s’allunyen de binaris dicotòmics.