Ludwig Wittgenstein. Itinerari arquitectònic d’un filòsof analític

Abstract

La condició arquitectònica i les seues connotacions en altres àmbits de la cultura, com el de la filosofia analítica, suposa repte divisible a través de la figura de l’intel·lectual de la Viena del segle XIX, Ludwig Wittgenstein. La seua dedicació obsessiva, tarannà manifest en qualsevol labor que ocupara el seu temps, derivaria, entre altres activitats, en una clara incursió en la professió d’arquitecte. La seua empremta queda exposada en un breu itinerari de la seua obra la qual queda perpetuada a través de la icònica casa Stonborough, construïda per a la seua germana a Viena. En ella culminarà una obra en la qual es testimonia el domini de la proporció espacial interior, la racionalitat i control sobre el detall arquitectònic portat a les seues últimes conseqüències. A partir de l’anàlisi de la seua obra mestra el Tractatus Logico-Philosophicus (1921), que al costat de Ser i Temps de Martin Heidegger (1927) constitueixen els dos referents del pensament occidental del passat segle, s’indaga sobre l’exercici que desenvolupa el filòsof, en el context de l’arquitectura, sobre la representació exacta del món mitjançant l’aplicació d’un mètode de lògica deductiva, amb proposicions degudament ordenades amb les quals estructurar el que per a ell constitueix l’esdeveniment essencial del, en aquest cas, “fet” arquitectònic.

The architectural condition and its connotations in other areas of culture, such as analytical philosophy, is a challenge that can be observed through the figure of the intellectual from 19th century Vienna, Ludwig Wittgenstein. His obsessive dedication, a manifest disposition in any work that occupies his time, would lead to a clear foray into the profession of architect, among other activities. His imprint was exposed in his work and perpetuated through the iconic Stonborough house, built for his sister in Vienna. In it, he will culminate a work that testifies to the mastery of interior spatial proportion, rationality and control over architectural detail to its last consequences. His masterpiece “Tractatus Logico-Philosophicus” (1921), together with “Being and Time” by Martin Heidegger (1927), constitute the two referents of Western thought of the last century. In it, he investigates the exercise carried out by the philosopher, in the context of architecture. He addresses the exact representation of the world through the application of a deductive logic method, with properly ordered propositions with which to structure what for him constitutes the essential event of the architectural “fact.”