Les periodistes esportives en la premsa espanyola: desequilibra i biaixos de gènere en la cobertura olìmpica
Metadatos
Mostrar el registro completo del ítemAutor
Salido Fernández, JuanaEditorial
Universitat de Barcelona
Materia
Espanya Esports Premsa escrita Dones Periodistes Spain Sports Press Women Journalists
Fecha
2022-12Referencia bibliográfica
Salido Fernández, Juana (2022). "Les periodistes esportives en la premsa espanyola : desequilibri i biaixos de gènere en la cobertura olímpica". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació , núm. 49 (desembre). <https://bid.ub.edu/49/salido.htm>. DOI: [10.1344/BiD2022.49.03]
Resumen
Objectiu: aquest estudi analitza la presència de les periodistes esportives a les notícies de la premsa
esportiva digital espanyola durant els Jocs Olímpics de Rio del 2016 per conèixer si hi ha desequilibris
quantitatius en l'autoria de les notícies, així com presència de biaixos de gènere que puguin contribuir a
perpetuar la desigualtat en les redaccions d'aquests mitjans.
Metodologia: per abordar els objectius de la investigació s'analitza el contingut dels quatre diaris esportius
digitals a Espanya de més audiència ( Marca , As , Mundo Deportivo i Sport ) durant els dies de la competició
olímpica dels Jocs de Rio del 2016, que va permetre estudiar un total de 5.189 informacions que s'hi van
publicar des d'una perspectiva de gènere.
Resultats: els resultats revelen un desequilibri quantitatiu en l'autoria de les notícies publicades sobre
aquest esdeveniment olímpic, en la quantitat de notícies firmades per les periodistes esportives enfront dels
homes, però també es perceben biaixos de gènere. Destaca una cobertura més gran de l'esport femení per
les periodistes enfront del cas masculí, com també més atenció a l'esport nacional per elles i de disciplines
tradicionalment femenines, com ara tennis o atletisme, davant d'una cobertura internacional més gran i
d'esports tradicionalment masculins pels redactors homes. Objetivo: este estudio analiza la presencia de las periodistas deportivas en las noticias de la prensa
deportiva digital española durante los Juegos Olímpicos de Río 2016 para conocer si existen desequilibrios
cuantitativos en la autoría de las noticias, así como presencia de sesgos de género que puedan contribuir a
perpetuar la desigualdad en las redacciones de tales medios.
Metodología: para abordar los objetivos de la investigación se realiza un análisis de contenido de los 4
diarios deportivos digitales en España de mayor audiencia ( Marca , As , Mundo Deportivo y Sport ) durante los
días de la competición olímpica de los Juegos de Río 2016, que permitió estudiar un total de 5.189
informaciones publicadas en estos desde una perspectiva de género.
Resultados: los resultados revelan un desequilibrio cuantitativo en la autoría de las noticias publicadas
sobre este acontecimiento olímpico, en la cantidad de noticias firmadas por las periodistas deportivas
frente a los varones, pero también se perciben sesgos de género. Destaca una mayor cobertura del deporte
femenino para las periodistas frente al caso masculino, así como mayor atención al deporte nacional para
ellas y de disciplinas tradicionalmente femeninas, tales como tenis o atletismo, frente a una mayor
cobertura internacional y de deportes tradicionalmente masculinos para los redactores varones. Objectives: This study analyses the presence of sports journalists in the news stories published by the
Spanish digital sports press during the Rio 2016 Olympic Games. The aims were to establish whether there
are quantitative imbalances in the authorship of the news reports and to identify any gender biases that may
contribute to perpetuating inequality in the newsrooms of these media companies.
Methodology: A content analysis of the four digital sports newspapers in Spain with the largest readerships
(Marca , As , Mundo Deportivo and Sport ) was carried out during the days of the 2016 Olympic Games in Rio.
A total of 5189 news items were published, and were assessed in this study from a gender perspective. Results: The results reveal an imbalance in the authorship of the news items published during the Rio
Olympics in terms of the numbers of stories signed by male and female sports journalists. In addition, a
gender bias was also perceived. Women’s sports were covered more often by female journalists and the
focus tended to be more on national sports or on traditionally female events such as tennis or athletics.
Events with a more international coverage, and traditionally male sports, tended to be reported on by male
journalists.