Evolución de la competencia digital docente del profesorado universitario: incidentes críticos a partir de relatos de vida
Metadata
Show full item recordAuthor
Padilla Hernández, Angelina Lorelí; Gámiz Sánchez, Vanesa María; Romero López, María AsunciónEditorial
Universitat Autònoma de Barcelona
Materia
Profesor Educación superior Competencia digital docente Tics Desarrollo profesional Investigación narrativa Higher education Teachers’ digital competence ICT Professional development Narrative research
Date
2020-01-30Referencia bibliográfica
Padilla-Hernández, A. L., Gámiz-Sánchez, V. M., & Romero-López, M. A. (2020). Evolución de la competencia digital docente del profesorado universitario: incidentes críticos a partir de relatos de vida. Educar, 56(1), 0109-127. [https://doi.org/10.5565/rev/educar.1088]
Abstract
Ante la necesidad de mejorar la competencia digital docente (CDD) del profesorado
universitario, surge el interés por comprender esta competencia como un proceso dinámico y cualitativo. En el presente artículo se comparten resultados de investigación
acerca de la evolución de la CDD en la trayectoria profesional de profesores universitarios de España y México. Desde una aproximación cualitativa y mediante el método
biográfico-narrativo se realizó un conjunto de estudios de caso centrados en relatos de
vida profesional. Se identificaron incidentes críticos para la adquisición y el desarrollo
de la CDD por parte de los docentes participantes. Los incidentes estaban agrupados en
cuatro conjuntos: antecedentes de uso de tecnologías de la información y la comunicación (TIC); selección y creación de contenidos para las asignaturas; exploración de
recursos digitales para el aprendizaje y la docencia, y desarrollo de proyectos e iniciativas
con TIC. Asimismo, se reconocieron aspectos transversales del desarrollo competencial:
las reflexiones del profesorado, el tipo de cambios en el uso de TIC, las ayudas recibidas
y las dificultades experimentadas. A partir de los hallazgos se propone un listado de
categorías y de indicadores para comprender la CDD como evolución enfocada en el
desarrollo profesional docente y también como una perspectiva complementaria para
proyectos de diagnóstico y formación docente. Arran de la necessitat de millorar els nivells generals de la competència digital docent (CDD)
del professorat universitari, neix l’interès per comprendre el caràcter dinàmic i qualitatiu
d’aquesta competència. En el present article es comparteixen els resultats de la recerca sobre
l’evolució de la CDD en la trajectòria acadèmica de professors universitaris d’Espanya i
Mèxic. Des d’una aproximació qualitativa i mitjançant el mètode biograficonarratiu es va
portar a terme un conjunt d’estudis de cas centrats en relats de vida professional. Es van
identificar incidents crítics per a l’adquisició i el desenvolupament de la CDD per part dels
docents participants. Els incidents estaven agrupats en quatre conjunts: antecedents d’ús de
les TIC; selecció i creació de continguts per a les assignatures; exploració de recursos digitals
per a l’aprenentatge i la docència, i desenvolupament de projectes i iniciatives amb les TIC.
A més, es van reconèixer aspectes transversals, com ara les reflexions del professorat, els tipus
de canvis en l’ús de les TIC, l’ajuda rebuda i les dificultats experimentades. A partir dels
resultats trobats, es proposa una llista de categories i d’indicadors per comprendre la CDD
com una evolució enfocada en el desenvolupament professional docent, i també com una
perspectiva complementària per a projectes de diagnòstic i formació docents. Due to the need to improve teachers’ digital competence in higher education, it is important
to understand this competence as a dynamic and qualitative process. In this article, we share
research findings about the evolution of teachers’ digital competence throughout the professional career of professors from both Spain and Mexico. From a qualitative perspective, the
narrative-biographical method was used to build a selection of case studies based on professional life stories. The study identified critical incidents for the acquisition and development
of this competence, which fit into four groups: previous experiences of information and
communications technology (ICT) use, selection and creation of teaching materials, first
steps in digital resources for learning and teaching, and development of projects and initiatives with ICT. In addition, transversal aspects that have influenced the development of this
competence were identified: the reflections of the academic staff, type of changes in the use
of ICT, aids and difficulties experienced. Finally, we propose a list of categories and indicators based on the findings in order to understand teachers’ digital competence as an evolution
focused on their professional development. This contribution could represent a complementary perspective for diagnostic projects and teacher training.