Dianium. Malaltia i mort a la ciutat romana

Abstract

L'estudi de l'estat de salut constitueix una de les principals línies d'investigació dins dels estudis antropològics de poblacions antigues (Larsen 2015). Els historiadors i els metges de l'antiguitat han deixat una rica documentació escrita en la qual descriuen les malalties i els seus tractaments. Aquests textos sovint ofereixen un detallat retrat de les dolències que afectaven les poblacions del seu temps. A vegades, a partir de la descripció dels símptomes i tractaments continguda en aquests textos és possible identificar el tipus de malaltia, encara que en altres casos la seua causa continua sent incerta (Mitchell 2017a: 88). En particular, resulta complex conéixer l'estat real de salut de la població de l'imperi romà basant-se únicament en les fonts literàries. No obstant això, també la interpretació de dades paleopatològiques, obtingudes a través de l'estudi de restes esquelètiques humanes, pot oferir informació valuosa sobre l'estat de salut i les malalties de les poblacions del passat (Roberts i Manchester 2007). Algunes malalties deixen empremtes indelebles en els ossos, la qual cosa permet identificar l'agent etiològic responsable, mentre unes altres que provoquen respostes similars i alteracions monòtones en l'esquelet, ofereixen només indicacions generals sobre les condicions de vida i salut de la població. És important assenyalar que aquest enfocament sobre l'estat de salut de les poblacions antigues també presenta unes certes limitacions, no totes les afeccions deixen marques en els ossos i moltes patologies letals agudes poden portar a la mort de l'individu abans que els seus efectes es reflecteixen en l'esquelet. Això dificulta considerablement la labor dels paleopatòlegs a l’hora de determinar la causa de mort dels individus que analitzen (Waldron 2008). El Museu Arqueològic de la Ciutat de Dénia conserva una important coŀlecció osteoarqueològica d'època romana que acull individus datats entre els segles II/III i VI. Aquestes restes òssies, exhumades en un sector del portus de la ciutat romana, representen als habitants de l'antiga Dénia romana, la ciutat de Dianium. La coŀlecció comprén les restes esquelètiques procedents de 390 sepultures i està composta per individus dels dos sexes i de totes les edats. Aquestes característiques fan que el conjunt represente una gran oportunitat per a investigar les condicions de vida i de salut i enriquir les fonts de coneixement relatives a les malalties presents a la ciutat de Dianium i, més en general, a Hispania. En aquest article es presenten les principals patologies identificades durant l'estudi dels individus de la necròpolis fins a la data. Atés que es tracta d'una investigació encara en curs, el present treball constitueix una primera aproximació a l'estat de salut d'aquesta població i no pretén oferir conclusions definitives, sinó demostrar la valuosa informació que pot obtenir-se a partir d'un estudi paleopatològic sistematitzat d'aquesta coŀlecció osteoarqueològica. Les malalties registrades en la població de la ciutat de Dianium fins al moment es poden agrupar en les següents categories: indicadors d'estrés, patologies bucodentals, traumatismes, artropaties i infeccions parasitàries. Aquestes patologies estan lligades a la disponibilitat de recursos o a l'estil de vida i per tant contribueixen a la reconstrucció del marc socioeconòmic i de la qualitat de vida de la població romana de Dianium entre els segles II/III i VI.