Dianium. Malaltia i mort a la ciutat romana
Metadatos
Mostrar el registro completo del ítemAutor
Duras, Salvatore; Sentí-Ribes, María Assumpció; López-Gijón, Ramón; Jiménez Brobeil, Sylvia Alejandra; Botella López, Miguel Cecilio; Maroto Benavides, Rosa MaríaEditorial
Diputación de Alicante
Fecha
2025Referencia bibliográfica
Duras, S.; Sentí-Ribes, M. A.; López-Gijón, R. [et al]. (2025). Dianium. Malaltia i mort a la ciutat romana.
Resumen
L'estudi de l'estat de salut constitueix una de les principals línies d'investigació dins dels
estudis antropològics de poblacions antigues (Larsen 2015). Els historiadors i els metges
de l'antiguitat han deixat una rica documentació escrita en la qual descriuen les malalties
i els seus tractaments. Aquests textos sovint ofereixen un detallat retrat de les dolències
que afectaven les poblacions del seu temps. A vegades, a partir de la descripció dels
símptomes i tractaments continguda en aquests textos és possible identificar el tipus de
malaltia, encara que en altres casos la seua causa continua sent incerta (Mitchell 2017a:
88). En particular, resulta complex conéixer l'estat real de salut de la població de l'imperi
romà basant-se únicament en les fonts literàries. No obstant això, també la interpretació
de dades paleopatològiques, obtingudes a través de l'estudi de restes esquelètiques
humanes, pot oferir informació valuosa sobre l'estat de salut i les malalties de les
poblacions del passat (Roberts i Manchester 2007). Algunes malalties deixen empremtes
indelebles en els ossos, la qual cosa permet identificar l'agent etiològic responsable,
mentre unes altres que provoquen respostes similars i alteracions monòtones en
l'esquelet, ofereixen només indicacions generals sobre les condicions de vida i salut de la
població. És important assenyalar que aquest enfocament sobre l'estat de salut de les
poblacions antigues també presenta unes certes limitacions, no totes les afeccions deixen
marques en els ossos i moltes patologies letals agudes poden portar a la mort de l'individu
abans que els seus efectes es reflecteixen en l'esquelet. Això dificulta considerablement la
labor dels paleopatòlegs a l’hora de determinar la causa de mort dels individus que
analitzen (Waldron 2008).
El Museu Arqueològic de la Ciutat de Dénia conserva una important coŀlecció
osteoarqueològica d'època romana que acull individus datats entre els segles II/III i VI.
Aquestes restes òssies, exhumades en un sector del portus de la ciutat romana,
representen als habitants de l'antiga Dénia romana, la ciutat de Dianium. La coŀlecció
comprén les restes esquelètiques procedents de 390 sepultures i està composta per
individus dels dos sexes i de totes les edats. Aquestes característiques fan que el conjunt
represente una gran oportunitat per a investigar les condicions de vida i de salut i enriquir
les fonts de coneixement relatives a les malalties presents a la ciutat de Dianium i, més en
general, a Hispania.
En aquest article es presenten les principals patologies identificades durant l'estudi dels
individus de la necròpolis fins a la data. Atés que es tracta d'una investigació encara en
curs, el present treball constitueix una primera aproximació a l'estat de salut d'aquesta
població i no pretén oferir conclusions definitives, sinó demostrar la valuosa informació
que pot obtenir-se a partir d'un estudi paleopatològic sistematitzat d'aquesta coŀlecció
osteoarqueològica. Les malalties registrades en la població de la ciutat de Dianium fins al
moment es poden agrupar en les següents categories: indicadors d'estrés, patologies
bucodentals, traumatismes, artropaties i infeccions parasitàries. Aquestes patologies
estan lligades a la disponibilitat de recursos o a l'estil de vida i per tant contribueixen a la
reconstrucció del marc socioeconòmic i de la qualitat de vida de la població romana de
Dianium entre els segles II/III i VI.




