Retórica epistolar en el discurso novelesco: Guzmán de Alfarache a través de sus cartas

Abstract

En este estudio analizamos el uso de la carta como recurso ficticio en las obras del novelista Mateo Alemán. En ellas, el autor incorpora tres cartas como elementos insertos en la narración, dos en la Segunda parte de Guzmán de Alfarache (1604) y una en San Antonio de Padua (1604). El objetivo de este trabajo es determinar si los rasgos gramaticales, morfológicos y sintácticos, así como los usos discursivos y el grado de elaboración sintáctica de estas cartas fingidas son fruto de la imitación de la tradición epistolar vigente a finales del siglo XVI o si responden a la caracterización de los textos literarios, ya sea a los narrativos o a los proemiales. De esta manera, concluiremos si este recurso textual es coherente con el discurso epistolar y se inserta en la narración a modo de elemento externo o si es una extensión del propio discurso narrativo que no consigue o no pretende emular la carta misiva.

En aquest estudi analitzem l’ús de la carta com a recurs fictici a les obres del novel·lista Mateo Alemán. L’autor incorpora tres cartes com a elements inserits en la narració, dues a Segona part de Guzmán de Alfarache (1604) i una a Sant Antoni de Pàdua (1604). L’objectiu és determinar si els trets gramaticals, morfològics i sintàctics, així com els usos discursius i el grau d’elaboració sintàctica d’aquestes cartes fingides són fruit de la imitació de la tradició epistolar vigent a finals del segle XVI o si responen la caracterització dels textos literaris, ja sigui als narratius o als proemials. D’aquesta manera, conclourem si aquest recurs textual és coherent amb el discurs epistolar i s’insereix en la narració com a element extern o si és una extensió del discurs narratiu mateix que no aconsegueix o no pretén emular la carta missiva.

In this paper, we analyze the use of the epistle as a fictional resource in the literary works of the novelist Mateo Alemán. In his books, the author incorporates three epistles as elements embedded within the narrative, two of them in Segunda parte de Guzmán de Alfarache (1604) and one of them in San Antonio de Padua (1604). The aim is to study the grammatical, morphological and syntactic traits, the discursive uses and the degree of syntactic elaboration of these fictionalized epistles. Another goal is to determine if they are the result of the imitation of the epistolary tradition prevalent at the end of the 16th century or whether they reflect the discursive traits of the literary texts (narrative or proemial). Therefore, we will conclude whether this textual tool is consistent with the epistolary discourse and it is embedded in the narrative as an external element or whether it is an extension of the narrative discourse itself that fails or does not pretend to emulate the form of a traditional letter.