https://hdl.handle.net/10481/13838 Mon, 06 Apr 2026 21:32:52 GMT 2026-04-06T21:32:52Z https://hdl.handle.net/10481/111977 Copper in colorectal cancer patients: a systematic review and meta-analysis Muñoz-Bravo, Carlos; Marín-Burdallo, Inés; González Herrera, Lucas; González-Palacios Torres, Carla; Lozano Lorca, Macarena; Jiménez Moleón, José Juan; Olmedo Requena, María Rocío Several clinical studies have evaluated the relationship between copper on colorectal cancer (CRC), but the results are contradictory. This study aimed to conduct a systematic review and meta-analysis to investigate copper measured in two biological matrices (serum/plasma/blood and tissue) and dietary intake in CRC patients compared to healthy controls. We conducted a comprehensive and systematic search in PubMed, Scopus, Embase, and Web of Science. We included studies that reported copper levels in serum/plasma/blood, tissue, or from the diet, with an observational study design (cohort and case–control studies). Study quality was assessed with the Newcastle–Ottawa scale and potential causes of heterogeneity were evaluated. Standardized mean differences (SMD) with 95% confidence interval (CI) were pooled using randomeffect models. Overall pooled odds ratio and 95% CI for the risk of CRC were calculated. Twenty-six studies (23 case–control and 3 cohort studies) with a total of 227 354 participants were included. Most of the studies presented low (50%) or moderate quality (42.3%). No differences in serum/plasma/blood copper levels (SMD = 0.23; 95% CI: −0.23, 0.70; I2 = 97.3%, 19 studies), tissue copper levels (SMD = −1.69; 95% CI: −3.41, 0.03; I2 = 85.6%, 2 studies), or copper/zinc ratio (SMD = 1.19; 95% CI: 0.54, 1.84; I2 = 95.3%, 6 studies) were found between CRC patients and healthy controls. Regarding dietary copper, CRC patients had a lower intake (SMD = −0.27; 95% CI: −0.51, −0.03; I2 = 0.0%, 2 studies). No differences were found in copper levels between CRC patients and healthy controls. However, evidence shows mostly low or moderate quality, and results were heterogeneous. More prospective studies with an adequate methodological approach are needed. Funding for open access charge: Universidad de Granada / CBUA. https://hdl.handle.net/10481/111977 https://hdl.handle.net/10481/111306 Dianium. Malaltia i mort a la ciutat romana Duras, Salvatore; Sentí-Ribes, María Assumpció; López-Gijón, Ramón; Jiménez Brobeil, Sylvia Alejandra; Botella López, Miguel Cecilio; Maroto Benavides, Rosa María L'estudi de l'estat de salut constitueix una de les principals línies d'investigació dins dels estudis antropològics de poblacions antigues (Larsen 2015). Els historiadors i els metges de l'antiguitat han deixat una rica documentació escrita en la qual descriuen les malalties i els seus tractaments. Aquests textos sovint ofereixen un detallat retrat de les dolències que afectaven les poblacions del seu temps. A vegades, a partir de la descripció dels símptomes i tractaments continguda en aquests textos és possible identificar el tipus de malaltia, encara que en altres casos la seua causa continua sent incerta (Mitchell 2017a: 88). En particular, resulta complex conéixer l'estat real de salut de la població de l'imperi romà basant-se únicament en les fonts literàries. No obstant això, també la interpretació de dades paleopatològiques, obtingudes a través de l'estudi de restes esquelètiques humanes, pot oferir informació valuosa sobre l'estat de salut i les malalties de les poblacions del passat (Roberts i Manchester 2007). Algunes malalties deixen empremtes indelebles en els ossos, la qual cosa permet identificar l'agent etiològic responsable, mentre unes altres que provoquen respostes similars i alteracions monòtones en l'esquelet, ofereixen només indicacions generals sobre les condicions de vida i salut de la població. És important assenyalar que aquest enfocament sobre l'estat de salut de les poblacions antigues també presenta unes certes limitacions, no totes les afeccions deixen marques en els ossos i moltes patologies letals agudes poden portar a la mort de l'individu abans que els seus efectes es reflecteixen en l'esquelet. Això dificulta considerablement la labor dels paleopatòlegs a l’hora de determinar la causa de mort dels individus que analitzen (Waldron 2008). El Museu Arqueològic de la Ciutat de Dénia conserva una important coŀlecció osteoarqueològica d'època romana que acull individus datats entre els segles II/III i VI. Aquestes restes òssies, exhumades en un sector del portus de la ciutat romana, representen als habitants de l'antiga Dénia romana, la ciutat de Dianium. La coŀlecció comprén les restes esquelètiques procedents de 390 sepultures i està composta per individus dels dos sexes i de totes les edats. Aquestes característiques fan que el conjunt represente una gran oportunitat per a investigar les condicions de vida i de salut i enriquir les fonts de coneixement relatives a les malalties presents a la ciutat de Dianium i, més en general, a Hispania. En aquest article es presenten les principals patologies identificades durant l'estudi dels individus de la necròpolis fins a la data. Atés que es tracta d'una investigació encara en curs, el present treball constitueix una primera aproximació a l'estat de salut d'aquesta població i no pretén oferir conclusions definitives, sinó demostrar la valuosa informació que pot obtenir-se a partir d'un estudi paleopatològic sistematitzat d'aquesta coŀlecció osteoarqueològica. Les malalties registrades en la població de la ciutat de Dianium fins al moment es poden agrupar en les següents categories: indicadors d'estrés, patologies bucodentals, traumatismes, artropaties i infeccions parasitàries. Aquestes patologies estan lligades a la disponibilitat de recursos o a l'estil de vida i per tant contribueixen a la reconstrucció del marc socioeconòmic i de la qualitat de vida de la població romana de Dianium entre els segles II/III i VI. https://hdl.handle.net/10481/111306 https://hdl.handle.net/10481/111305 Arqueologías y símbolos femeninos del agua a través de un prisma ecocrítico y durandiano: el paisaje granadino de los siglos XIX y XX Flores Fernández, María; López-Gijón, Ramón https://hdl.handle.net/10481/111305 https://hdl.handle.net/10481/111302 Nueva colección ósea de edad moderna (XVI-XVIII). Iglesia de la asunción de Valdepeñas (Ciudad Real) Rubio-Salvador, Ángel; Sánchez Barba, Lydia; López-Gijón, Ramón; Úbeda-Portugués, J.; Torres, T.; Vélez, J.; Alemán Aguilera, María Inmaculada Las actividades arqueológicas desarrolladas a consecuencia de las tareas de restauración en la Iglesia de la Asunción de Valdepeñas (Ciudad Real), han dado a conocer una de las mayores colecciones óseas de la Edad Moderna del territorio peninsular. La intervención arqueológica se llevó a cabo en dos zonas, la primera, en el bajo cubierta de la bóveda de la Capilla del Stmo. Cristo de la Piedad y la segunda, en el subsuelo de la iglesia. En la primera zona se ha excavado un gran osario compuesto por 6340 individuos y en la segunda área de excavación se realizaron en total 12 sondeos, que han permitido localizar dos criptas e individuos in situ inhumados en el suelo, sumando un total de 346 sujetos. Toda esta gran colección puede datarse en sentido amplio desde los primeros enterramientos realizados en el interior, a comienzos y finalización de la construcción entre los siglos XV y XVI hasta finales del siglo XVIII e inicios del XIX, cuando se emite la Real Cédula de Carlos III (3 de Abril de 1787) que prohibía los enterramientos dentro de las iglesias y promovía la creación de cementerios a las afueras. Así pues, se presentan, de forma preliminar, los resultados obtenidos del estudio antropológico y las perspectivas futuras o líneas de investigación que se están realizando y que serán llevadas a cabo en esta gran serie osteológica. https://hdl.handle.net/10481/111302 https://hdl.handle.net/10481/111301 La salud y la enfermedad en las poblaciones del pasado a través de la paleoparasitología López-Gijón, Ramón; Botella López, Miguel Cecilio; Gijón Botella, Herminia La presencia de parásitos en distintos puntos del planeta y su relación con los factores físicos (latitud, longitud, altitud) y biológicos (flora y fauna de la zona) están íntimamente ligados a la presencia y/o ausencia de hospedadores intermediarios. Los estudios llevados a cabo en material antiguo son diversos, abarcando una amplia cronología. Mediante estos, podremos inferir los hábitos de estas poblaciones, pudiendo evidenciar actividades socioeconómicas, así como la presencia de determinados animales domésticos y peridomésticos. Podemos ver y deducir que la parasitología en general esta íntimamente relacionada con los modos de vida de los grupos humanos, tanto del pasado como del presente en todo el planeta. En este trabajo se hace alusión a los principales avances producidos en esta disciplina a nivel global, así como los distintos trabajos llevados a cabo en España y las perspectivas futuras de esta disciplina. El estudio paleoparasitológico es una herramienta de primer orden, que aporta un gran número de evidencias acerca de la situación real de las poblaciones del pasado en cuanto a sus condiciones de vida.; The presence of parasites in different parts of the planet and its relationship with physical (latitude, longitude, altitude) and biological factors (flora and fauna of the area) are closely linked to the presence and / or absence of intermediate hosts. The studies carried out in ancient material are diverse, covering a wide chronology. Through these, we can infer the habits of these populations, being able to show socio-economic activities, as well as the presence of certain domestic and peridomestic animals. We can see and deduce that parasitology in general is closely related to the ways of life of human groups, both past and present throughout the planet. This work refers to the main advances produced in this discipline at a global level, as well as the different works carried out in Spain and the future perspectives of this discipline. The paleoparasitological study is a first-rate tool, which provides a large number of evidence about the real situation of the populations of the past in terms of their living conditions. https://hdl.handle.net/10481/111301